En aquestes notes, començo a assenyalar algunes diferències entre dues antropologies de la península Ibèrica, la gallega i la portuguesa. Aquestes diferències estan ben identificades des de fa 100 anys, com ara començo a percebre millor.

Aquest article és el resultat d'una comunicació presentada en l'Encontre Internacional sobre Economia Solidària i història social organitzat per la Fundació Roca i Gales i per la Xarxa d'economia Solidària de Catalunya, a Barcelona en els dies 14 i 15 de febrer de 2019. L'article te com objectius principals proposar una lectura de les semblances i diferències que els conceptes, peró sobretot les pràctiques de l'Economia Social i Solidària presenten quan és comparen els quatre països d'Europa del Sud presents en l'encontre Catalunya2 , França, Itàlia i Portugal; suggerir algunes pistes de reflexió i desafiaments conseqüència d'aquest anàlisi per la construcció de diàlegs i d'eventuals accions conjuntes entre els actors /actrius de l'Economia Social i Solidària d'aquests quatre països.

És ben sabut que la llengua que ha donat lloc al gallec i al portuguès actuals, el gallec-portuguès, va néixer com a resultat del llatí hispànic parlat a la Península Ibèrica, i més concretament, d’aquell llatí utilitzat a l’extrem nord-occidental. [...]

We examine how artists' work has been used to fight gentrification in Porto (Portugal) over the last five years. After mapping agents, projects, and initiatives, the paper selected six artists from different areas, and who work on housing and city rights-related issues. Semi-structured interviews were conducted with the artists, and their practices and discourse were analyzed to discover their views on the city's transformations and the role Art and artists play in highlighting them. The interviews also revealed dilemmas and contradictions, such as: the tension between celebrating Porto's identity and avoiding tourism-phobia; the risks of Art being exploited for financial or political gain; the difficulty of striking a balance between artistic freedom and independence on the one hand, and funding and recognition on the other. One of the paper's findings is that such challenges reflect the precarious state of The Arts and Culture in Portugal today.

A mitjan 2006, els Arxius Nacionals Portuguesos (Direcció General d’Arxius Por- tuguesos) van endegar un projecte anomenat RODA (Repository of Authentic Digital Objects) amb l’objectiu d’identificar i reunir la tecnologia, els recursos humans i el suport polític necessaris per preservar a llarg termini els materials digitals generats per l’Administració pública portuguesa.

[Excerto] Pense en l’Educació d’Adults com a part d’un sistema més ampli d’Educa ció Permanent, en la tradició del concepte “d’Educació Permanent” i com en una de les contribucions més rellevants al procés d’humanització del ser humà. Per tant, l’EA no és només un instrument al servei de la política, de la competitivitat econòmica, de l’ocupabilitat, de la qualificació.